És tot el que ocorre des que us poseu en contacte amb un psicòleg, tot allò que es treballa, tant dins de les sessions com fora d’aquestes. En la fase d’avaluació s’obté la informació necessària per a comprendre la dificultat per la qual passeu, l’origen d’aquesta i el motiu pel qual es continua mantenint en l’actualitat. Després de generar aquesta hipòtesi, entrarem de ple en la fase de tractament, donant-li especial importància al treball i a la constància per a promoure el canvi.
Finalment, en la fase de seguiment és on pretenem consolidar l’assoliment terapèutic posant en pràctica l’après i espaiant les sessions fins a consolidar el canvi.

Sóc feble per adonar-me que tinc una dificultat i tractar de buscar una nova manera de gestionar-ho?
Una vegada un pacient que treballava en manteniment em va dir: “en el meu treball tinc tan clar que si em falta l’eina adequada trigaré molt més a fer el treball de manera eficient que davant la dificultat de com bregar amb aquesta situació del meu fill, vaig entendre que no estaria usant l’eina correcta, per això sóc aquí.” Realment creus que aquesta persona és feble?
En tot cas, honest, conscient, responsable, curiós… però feble? NO.

NO.

Un psicòleg és un professional llicenciat amb formació universitària i titulació de grau superior. Un psicòleg sempre ha de pertànyer al seu col·legi professional i ha de tenir un número de col·legiat.

Un terapeuta/coach no requereix de títol o diploma reconegut, qualsevol persona podria ser-ho, adquirint una formació mitjançant cursos no reglats o fins i tot sense cap d’aquests.

Cada tractament és únic, igual que cada demanda i cada persona que la fa també ho són. Mentre hi ha persones que vénen amb una demanda molt concreta i una patologia nul·la o lleu, pot haver-hi altres amb demandes més difuses al costat d’un increment de la patologia o dificultat. Unes persones vénen amb una motivació real per al canvi mentre unes altres vénen amb més resistències, unes tenen el temps i la dedicació per a fer les tasques i esforçar-se en el canvi, mentre a unes altres els costa més la implicació fora de sessió. Tots aquests factors s’han de tenir en compte, es diu que la mitjana en un procés cognitiu-conductual és de 8 a 12 sessions, encara que això implica que hi ha processos que duren de 2 a 4 sessions, mentre que altres persones requereixen de 14 a 18 sessions.

L’habitual és visitar-se setmanalment, s’entén que genera l’espai suficient perquè les persones puguin madurar i posar en pràctica el treball realitzat en la sessió i, alhora, donar-li aquesta continuïtat al procés terapèutic. Si les condicions ho requereixen es pot visitar quinzenalment, espaiar-ho més només s’aconsella en fases avançades de tractament psicològic on es pretén donar ales al pacient per a posar en pràctica l’après i guanyar aquesta habilitat per a ser el seu propi terapeuta.

En casos molt aguts o crítics es podria valorar el visitar-se amb més d’una sessió a la setmana, però això ha de ser valorat pel psicòleg i solo en casos realment necessaris. Probablement si estem davant aquesta situació és perquè s’ha sortit d’un procés hospitalari en format d’ingrés o s’està en una situació molt aguda on es podria valorar l’ingrés hospitalari a un pacient.

Tot el tractat en les sessions es regeix pel doble paràmetre de confidencialitat. D’una banda, el codi deontològic del col·legi de psicòlegs i per l’altre la llei de protecció de dades

En cas que el pacient li de permís exprés i conscient per a compartir alguna cosa, podent aquest revocar-ho quan desitgi o, en aquelles circumstàncies en les quals no revelar la informació confidencial resulti un perill imminent a la integritat de la mateixa persona o de tercers.

La teràpia en línia s’ha guanyat un espai des que la pandèmia va arribar a les nostres vides. Anteriorment era un recurs que s’utilitzava amb menor freqüència, però aquesta etapa que hem experimentat ens ha mostrat les virtuts d’aquesta metodologia.

Els avantatges són:

• Existeix la possibilitat de generar un espai de confiança en el qual podem estalviar en temps i desplaçaments.
• Ens dóna una major flexibilitat horària i elimina les limitacions geogràfiques.

És bo destacar que, excepte casos concrets en els quals si desaconsellaria l’ús d’aquest format, es pot usar en una gran amplitud de situacions difícils amb el mateix percentatge d’èxit.