El meu Mètode
Sento que el malestar forma part d’un continu, en el qual no importa en quin punt et trobis, evidentment hi ha estratègies i enfocaments de treball diferents segons el nivell de desordre en el qual estiguem, però vull ajudar-te a desestigmatizar segons quines dificultats.
És com una ferida no tractada, a l’inici tens un tall, el dolor s’escampa i aquesta ferida innocent comença a infectar-se, al voltant es comença a posar vermella, surt pus… i això podria continuar empitjorant, veritat? Entenc que no a totes les ferides li posem topionic, la rentem amb sabó cada dos per tres i la mantenim tapada durant el dia perquè sani el més ràpid i més bé possible, a vegades el nostre cos és prou resistent per a sanar-se, o les condicions externes afavoreixen que aquest procés es realitzi per si mateix, però quan no ho és…
Veritat que busquem afegir elements que afavoreixin la sanació?
La salut emocional no és molt diferent. La pertorbació del ser té orígens molt diversos, el que manté el malestar en l’actualitat no.
Des de l’Humanisme entenem que el procés terapèutic passa per una mirada filosòfica i holística de l’ésser humà, observant els valors i la naturalesa de la condició humana. Aquest procés, es centra en la persona, les seves experiències i el significat d’aquestes. Es compromet amb el desenvolupament del potencial de cada persona.
Des del costat cognitiu-conductual, s’entén que a tot ésser humà el viure experiències (situacions, estímuls, etc.) li genera un pensament (li posem paraules al que ens ocorre o vivim) i aquest pensament ens produeix sentir (es generen emocions) i conductes (passem a l’acció). Aquest enfocament se centra en les exigències i les inferències associades a les situacions que vivim i ens ajuda a qüestionar-nos i a acceptar les mateixes.
El procés terapèutic passa per fer que siguis conscient dels diferents processos comentats. Si bé és cert, en la majoria d’ocasions, estan tan integrats que semblen automàtics i inamovibles i per això és important dotar d’autonomia pròpia a l’ésser humà per a bregar amb les dificultats usant altres eines a les ja apreses.
En la psicologia hi ha molts corrents que tracten d’aconseguir el mateix propòsit: el benestar amb un mateix. Sota el meu punt de vista, no considero que unes siguin millors que unes altres a pesar que existeixi major o menor evidència científica entre les diferents corrents, per a mi l’important és parlar el mateix idioma que el pacient.
Carl Rogers (1902-1987) va ser un psicòleg nord-americà iniciador de l’enfocament humanista de la psicologia.
Albert Ellis (1913-2007) va ser un psicoterapeuta cognitiu nord-americà que va desenvolupar la Teràpia Racional Emotiva Conductual (TREC).
En una enquesta realitzada a diferents professionals de la psicologia, van arribar a ser considerats el primer i el segon psicoterapeuta més influents de la història, respectivament, fins i tot per davant de Sigmund Freud
- Carl Rogers – Humanisme
- Albert Ellis – Cognitiu-Conductual
- Sigmund Freud – Psicoanàlisi
Com he comentat en la meva presentació, he basat la meva formació en les dues primeres: Humanisme i Cognitiu-Conductual.
Treball sobre la base a 3 nivells: l’adquisició d’eines, la reestructuració cognitiva i el canvi de filosofia de vida. (Cal destacar que a major profunditat de treball s’entén que els canvis són més estables i duradors)
Ara, imaginar-vos una situació que podria ser real per a qualsevol de nosaltres.
Com, per exemple, que davant els exàmens em poso molt nerviós. Vegem com treballaríem la situació:
Un primer nivell de treball passaria per aprendre a calmar-nos mitjançant respiració o distracció cognitiva per a regular l’ansietat abans de l’examen.
Adquirir eines per a bregar amb l’emoció.
Un segon nivell de treball passaria per aconseguir fer conscient la nostra creença i qüestionar-nos si realment aquest professor “segur que posarà preguntes difícils” o “si suspenc significa que no valc per a això”. Buscar la realitat, la lògica i la utilitat d’aquests pensaments i veure fins a quin punt s’ajusten amb la realitat.
Adquirir la capacitat de bregar amb el pensament.
El tercer nivell, el més profund i difícil d’aconseguir, passa per acceptar que encara suspenent aquest examen tinc la capacitat per a ser feliç, fer les coses que m’agraden i gaudir de l’avui. Potser no exactament de la manera en què m’ho havia imaginat però la capacitat és present, potser passa per entendre que puc ser feliç independentment de les meves metes, èxits, relacions personals, assoliments o objectius; passa per entendre que pel mer fet de ser persona i existir ja tinc un valor que no es perd mai. “Faci el que faci, aconsegueixi el que aconsegueixi”.
Adquirir la capacitat de gestionar amb mi i les meves expectatives.
En tota teràpia, l’ideal és que després de posar-nos en contacte i resoldre els dubtes inicials puguem concretar una primera visita i els objectius d’aquesta són:
Per a vosaltres: que us sentiu escoltats i compresos, que entengueu i pugueu valorar com treball i, sobretot, si parlem el mateix idioma. Finalment, que vegeu una petita llum en el camí (per lluny que estigui).
Per a mi: que pugui recollir les dades biogràfiques (qui sou), fer una avaluació psicopatològica (què us passa) i realitzar una anàlisi funcional de la vostra conducta (per què actueu com ho feu). Finalment, donar-vos un feedback on us mostri haver entès la dificultat i la manera en la qual sento que us puc ajudar.
Les següents sessions tenen una durada aproximada de 55 minuts. El treball en sessió anirà normalment acompanyat de tasques per a casa que s’ajustaran al que com a psicòleg professional consideri que us pot ajudar a acostar-nos al benestar. El que genera un canvi és la suma del treball, tant dins com fora de les sessions.
Català, castellà i anglès.
